SUGGERIMENT PER ALS ESPANYOLS: DESTRUEIXIN CATALUNYA
I em palparia agregar "... abans que sigui massa tard".
Bressol de comunistes, ateus, anarquistes, gent menjussa i d'altres mambos cancerígens que putrifican la dignitat humana, Catalunya hauria de ser arrasada, aplanada, setinada, des dels fonaments. Altres circumstàncies -i si en aquest planeta hi hagués més ous- suggeriria que llancessin bombes químiques amb la idea primordial de preservar el ric patrimoni cultural de Barcelona. Pero una dosi addicional d'investigació em des-va seduir d'aquesta idea, ja que em vaig argumentar a mi mateix que tota la miasma d'idees socialistes, separatistes i grosseres han emporquecido tant l'energia positiva que acostuma a impregnar aquestes arquitectures de llinatge que anul·len tot allò que faci que valgui la pena ésser aquí.
A més a més, ningú no vol passar la nit a una casa catalana i estar en contacte amb aquesta atmosfera de sabats esquerranistes, perquè això és arriscar-se a despertar amb la pell maleïda a rovell de gripau i el còccis infectat amb càncer de túnel de cul.
Jo crec que Lovecraft es va inspirar en els seus totpoderosos mites en escoltar algun català parlant amb la seva mare en aquesta llengua pigotosa.
El Catalàés com el Castellà, però després d'haver llançat una galleda d'àcid damunt. És com una ciutat lingüística en ruïnes.
| Encara que a Catalunya la llengua materna continua sent l'espanyol, la llengua habitual és el català, que amb gran esforç i incomoditat, (quant carreta de maons sense rodes) es porfidiegen en mantenir vigent. És una pena que els seus esforços independentistes no sàpiguen més que a espeternecs pataleos. |
Com a llenguatge, el Catalàés menys pràctic que el llatí. És com una versió borratxa del portuguès.
Quan se l' escolta, un sent des del fons de l'ànima que d'aquesta llengua no podria sortir una conversa ni molt profunda, ni molt interessant ni molt d'altura.
Sin Espanya, se n'anirien de cul i sense paracaigudes per un tobogan de brases.
Però aquest no és el cas, i no és el cas perquè l'anterior establert és obvi: l'únic patrimoni que podria regalar una Catalunya independent és el de fundar el primer país tercer *mundista d'Europa.
El cas és que en el fons, ho saben. Saben que la idea d'ésser separats seria una bogeria.
No hi ha forma que l' ignorin, de que no ho dilucidin, no tenen com no saberlo, a l'escala del sentit comú, més baix que el graó d'una Catalunya sense Espanya, seria una mica estrambòtic com un tipus que s'hagi mort dormint perquè se li va oblidar respirar...
Això ens porta al
tercer fet:
Com si fos un gos al qual se li ha donat una puntada de peu però que al final del dia torna perquè, en la seva estupidesa salvatge, no preveu un parell de coses importants abans de fantasiar tan tranquil amb el concepte de la paraula "independència", tan impregnada d'idil·lis infantils.
Una versió més de la vella història de l'adolescent que creu que se les sap totes en tota la vida, però aplicat a tot un poble.
Encara que el separatista català té un especial favoritisme en la seva dieta existencial per defecar pensaments, teoritzar fem i discutir torracollons, coques e | patafis, aquest servidor dubta que, com ara fet que vagi més enllà de les paraules, al català l' agradi -a l'hora de la veritat- viure com la merda.
I fixa't tu: com això seria impensable, necessiten alguna cosa important: Espanya.
Ni tan sols un gos rabiós voldria dormir a la intempèrie durant una nit de fred. Venturosament, Einstein es va equivocar: l'estupidesa sí té un límit.
I aquest límit arribaria en el moment en el qual hagin d'arreglar per mantenir una qualitat de país per compte propi. I en el cas dels catalans -una cosa que els converteix en els candidats ideals perquè els fiquin una puntada de peu pel cul- aquest és el seu límit.
Ells no tenen desigs independentistes per amor a la terra, ells tenen desigs independentistes perquè estan avorrits i no tenen res a fer.
Catalunya és, la major part de les vegades, solament una part del recorregut. Ningú no gastarà 2000 dòlars en unes vacances familiars per quedar-se exclusivament allà, perquè després de Barcelona, dubto que a un turista le interesever milles vans amb un que un altre camperol amb cara de tomàquet gronxant-se en un soli i emborratxant-se el cul, quant i menys si en el mateix continent un pot portar els fills a veure la Torri Eiffel, Venècia, Madrid, o el Guggenheim de Bilbao, també a Espanya.
Els catalans no aniran a cap costat amb cap indústria del turisme.
Al final del dia, el que molesta no són les seves intencions, el que molesta és que bavegin tan satisfets de si mateixos. El que molesta és la ignorància i l'estupidesa, però no una estupidesa càndida, sinó intencional.
Que creguin que arribaran a algun costat, pensin que guanyaran una cosa i suposin que és productiva combatre idees i arguments amb picaments de peus pataleos, ñoñadas, protestes violentes i càntics.
I tot plegat amb un únic missatge intrínsec, destinat a comunicar a la resta d'Espanya i el món ens varem rebolcar en el toll al bassal de la merda perquè som intel·lectuals de paper toilette, i ens enorgullim d'això".
Aquesta gent, així, vol ésser independent?
Espero que a Catalunya es produeixin corrons de paper higiènic prou voluminosos, perquè els necessitaran per assentar-se a esperar el dia que tinguin l'estatura per ser un país més d'Europa.
I per això hi ha 7 milions de catalans arruïnats. Set milions de catalans que, simbòlicament, l' enganxen, li peguen, li encomanen a la seva mare.
Ets català, i tens mala sort? Bé, perquè ja saps per què és...
Perquè vegis.
Tres maneres de destruir Catalunya
PRÒLEG
Exploració comprensiva amb tres maneres bàsics per destruir Catalunya sense desaprofitar les baronies d'Espanya en l'intent.
JUSTIFICACIÓ
I. Acabar amb un dels problemes més fonamentals del país.
II. Si oferissin Catalunya a França, ells no l'estimarien. Així que Espanya es veu obligada a carregar amb aquest fardell. Però no hi ha necessitat de perdre una extención territorial debades.
III. Aquesta guia s'ha escrit amb esperit de frescor, amb el nord de començar de 0. El que es proposa és l'eliminació dels catalans, no del territori que ocupen.
IV. Aquesta guia haurà de servir de testimoni perquè tu, català, vegis el que els pot passar com continuïn així...
Mode 1: La bomba d'hidrogen
Mira que grassa:
Mode 2: Crear clons de Franco igual als d'Episodi II
Si les idees i les teories de George Lucas han servit per manufacturar l'uniforme que definirà el soldat nord-americà del segle XXI, per què no podem nosaltres fer el mateix, però portant les coses més lluny?
Proposo de fundar un laboratori amb sitges de deu places per crear dos mil clons de Franco. No fa falta un exèrcit més nombrós perquè la situació no ho merita (la tecnologia militar del català es limita a pedres i ampolles).
Per ordenador, s'encapsularia el cervell d'aquesta versió més elegant del Soldat Universal perquè concentri tot el seu talent, idees i potencial a un sol objectiu: eliminar catalans.
Mode 3: Deixar-los caure una rèplica del Palau Ral de Madrid durant la Festivitat de San Juan
Per
a aquesta gesta es necessitaran cinquanta-dos avions 747 que sostindran els
cordons d'una malla amb la que aixecaran una rèplica del Palau Ral de
Madrid.
Sobrevolaran Barcelona el 24 de juny, i deixaran caure el palau en l'epicentre de la ciutat o on es celebri la festa de San Juan, donant-los així un final patriòtic.
Això ha estat tot.
El marge de tots tots els perjudicis del poble Català, el govern de Madrid, en nom de tots els estats d'Espanya, seguirà, noblement, tenint paciència i desatenent totes aquestes idees, insults i verins egoistes, oferint, silenciosa i maternalment una altra, i una altra, i una altra oportunitat a Catalunya, per continuar sent part de la gran família, romanent unida a la Mare Terra pels segles dels segles...
28 de enero de 2008